VENUS
SUR LA LOGE
Livrée
Aux
caprices des rues,
Légèrement
plus haut que la mouvance,
De sorte
que l'œil,
Fixé au
ras des tracas quotidiens,
T'oublie.
Mais tu façonnes
Peu à peu
L'essence
mentale de l'être.
Nous te
portons
Sans te
voir, moulant de cercles multipliés
La geste géométrique
des mâles.
Tu domines
le flux incessant des désirs
Toi
Pétrie du
feu de l'homme
Dans les
coins et recoins de ton corps
Temple pur
de l'instant.
Un décor
de façades
Te
reconduit au temps banal.
Pourtant
tu es la roue qui tourne
Sur l'axe
des siècles
Offerte à
la vie.
Ta chair
secrète,
Tes nerfs
qui frémissent
Une pudeur
d'enfant
Tiennent
le prix de la beauté
Vénus,
par
Jordi Pere CERDA
Lliurada
A la volença
del carrer
Un xic més
alt que l'univers del nostre anar,
De manera
que l'ull,
Fitat
arran de diàries pruïges,
Et perd.
Pero afaiçones
A poc a
poc
La forma
mental del nostre ésser,
I et
portem
Invisible,
Emmotllant
De cercles
multiplicats
El nostre
baronivol
I geomètric
Posat.
Sobrepuges
L'anada
incessant del desig,
Tu que ets
pastada
Del foc de
l'home
En els
claps i reclaps del teu cos.
Temple de
pur moment,
Un decorat
de façanes
Et fa
recaure al temps banal.
Pero ets
roda que volta
Entorn de
l'eix
Adreçat
sobre els segles,
Oferta a
la mirada
Entera.
El secret
de ta cam,