Hommage à Maillol

VENUS SUR LA LOGE

 

Livrée

Aux caprices des rues,

Légèrement plus haut que la mouvance,

De sorte que l'œil,

Fixé au ras des tracas quotidiens,

T'oublie.

Mais tu façonnes

Peu à peu

L'essence mentale de l'être.

Nous te portons

Sans te voir, moulant de cercles multipliés

La geste géométrique des mâles.

Tu domines le flux incessant des désirs

Toi

Pétrie du feu de l'homme

Dans les coins et recoins de ton corps

Temple pur de l'instant.

Un décor de façades

Te reconduit au temps banal.

Pourtant tu es la roue qui tourne

Sur l'axe des siècles

Offerte à la vie.

Ta chair secrète,

Tes nerfs qui frémissent

Une pudeur d'enfant

Tiennent le prix de la beauté

 

 

Vénus,   par   Jordi Pere CERDA

 

 

Lliurada

A la volença del carrer

Un xic més alt que l'univers del nostre anar,

De manera que l'ull,

Fitat arran de diàries pruïges,

Et perd.

Pero afaiçones

A poc a poc

La forma mental del nostre ésser,

I et portem

Invisible,

Emmotllant

De cercles multiplicats

El nostre baronivol

I geomètric

Posat.

Sobrepuges

L'anada incessant del desig,

Tu que ets pastada

Del foc de l'home

En els claps i reclaps del teu cos.

Temple de pur moment,

Un decorat de façanes

Et fa recaure al temps banal.

Pero ets roda que volta

Entorn de l'eix

Adreçat sobre els segles,

Oferta a la mirada

Entera.

El secret de ta cam,